divendres, 25 de març del 2011

EL COLTAN/EL COLTÁN/THE COLTAN

La guerra del coltan dessagna al Congo/ La guerra del coltan desangra al Congo/ The Coltan war is bleeding Congo
Per Ana Delicado
La font/La fuente/Source: Centro de Colaboraciones Solidarias (http://www.ucm.es/info/solidarios/ccs/inicio.htm).

Ara que el coltan , imprescindible per a la fabricació de telèfons mòbils com per als míssils balístics , escasseja a Austràlia, Brasil i Tailàndia, empreses multinacionals han establert una política de rapinya per a obtindre'l en la convulsionada República Democràtica del Congo. En aquests interessos i no en les diversitats ètniques se centren els conflictes que dessagnen la regió.

No és molt conegut , però ja és imprescindible. Amb ell les bateries dels telèfons mòbils mantenen més temps la seva càrrega. És necessari per al millor funcionament d'aparells electrònics, míssils balístics o videojocs. Per ell , Sony no va tenir més remei que endarrerir el llançament de la Play - Station 2. El coltan , també conegut com Colòmbi - tàntal , facilita la nostra vida. No tant la dels congolesos .
Des de fa anys el coltan va començar a escassejar a Austràlia, Brasil i Tailàndia. El gran augment de la demanda , degut en gran part a l'auge dels telèfons mòbils, estimular el comerç il·legal d'aquest mineral a l'Àfrica central.
Per a molts països d'aquesta zona, la devaluació dels productes miners tradicionals i la desertització dels camps de cultiu van provocar una revalorització d'aquest sector alternatiu. A la República Democràtica del Congo ( RDC ) es troba el 80 % d'aquest preuat mineral. En els 10 últims anys , grans multinacionals, com Nokia , Ericsonn , Siemens , Sony, Bayer , Intel, Hitachi o IBM, es disputen 'el tresor 'a través d’aliats autòctons.
Avui Rwanda, Uganda i Burundi, recolzats pels Estats Units i solucionats per crèdits de l'FMI i el Banc Mundial, s'enfronten a la RDC en una devastadora guerra : quatre milions de víctimes civils , més de dos milions de desplaçats i mig milió de refugiats.
Les grans empreses financen a les forces militars dels dos fronts, que sota l'excusa de conflictes interètnics , mantenen una guerra real pel control de les riques mines del Congo. Hi treballen cada dia més de 20.000 persones. Els obrers més cobejats , per ser la mà d'obra més barata i fàcil de silenciar, són els milers de nens que abandonen l'escola per endinsar-se amb facilitat en les mines arran de terra.
També van a les mines presos als quals se'ls redueix la condemna, refugiats, pagesos o ramaders, que ja no poden alimentar les seves famílies. S'allunyen de les seves comunitats per molt de temps, enlluernats pels 10 dòlars que paguen per quilo de mineral extret , després cotitzable a 300. El problema és que no tots tornen.
El coltan pot ser una font de riquesa per al Congo i no un llaç més que oprimeixi el seu poble. Algunes ONG denuncien aquesta escandalosa situació i pretenen que les agències internacionals sancionin a les empreses que participen en el saqueig del país.
El coltan provinent de zones en conflicte hauria de ser eliminat de la cadena de producció per intentar acabar amb el caos que regna al país. Els senyors de la guerra deixarien d'obtenir finançament per comprar armament i s'obriria una porta d'esperança per al Congo.

Ahora que el coltan, imprescindible para la fabricación de teléfonos móviles como para los misiles balísticos, escasea en Australia, Brasil y Tailandia, empresas multinacionales han establecido una política de rapiña paraobtindre'l en la convulsionada República Democrática del Congo. En estos intereses y no en la diversidad étnica se centran los conflictos que desangran la región.
No es muy conocido, pero ya es imprescindible. Con él las baterías de los teléfonos móviles mantienen más tiempo su carga. Es necesario para el mejor funcionamiento de aparatos electrónicos, misiles balísticos o videojuegos. Por él, Sony no tuvo más remedio que retrasar el lanzamiento de la Play - Station 2. El coltan, también conocido como Colombo - tántalo, facilita nuestra vida. No tanto la de los congoleños.
Desde hace años el coltan empezó a escasear en Australia, Brasil y Tailandia. El gran aumento de la demanda, debido en gran parte al auge de los teléfonos móviles, estimular el comercio ilegal de este mineral en el África central.
Para muchos países de esta zona, la devaluación de los productos mineros tradicionales y la desertización de los campos de cultivo provocaron una revalorización de este sector alternativo. En la República Democrática del Congo (RDC) se encuentra el 80% de este preciado mineral. En los 10 últimos años, grandes multinacionales, como Nokia, Ericsonn, Siemens, Sony, Bayer, Intel, Hitachi o IBM, se disputan 'el tesoro' a través de aliados autóctonos.
Hoy Ruanda, Uganda y Burundi, apoyados por los Estados Unidos y solucionados por créditos, del FMI y el Banco Mundial, se enfrentan a la RDC en una devastadora guerra: cuatro millones de víctimas civiles, más dos millones desplazados y medio millón de refugiados.
Las grandes empresas financian a las fuerzas militares de los dos frentes, que bajo la excusa de conflictos interétnicos, mantienen una guerra real por el control de las ricas minas del Congo. Trabajan cada día más de 20.000 personas. Los obreros más codiciados, para ser la mano de obra más barata y fácil de silenciar, son los millares de niños que abandonan la escuela para adentrarse con facilidad en las minas a ras de tierra.
También van a las minas presos a los cuales se les reduce la condena, refugiados, campesinos o ganaderos, que ya no pueden alimentar a sus familias. Se alejan de sus comunidades por mucho tiempo, deslumbrados por los 10 dólares que pagan por kilo de mineral extraído, después cotizable a 300. El problema es que no todos vuelven.
El coltan puede ser una fuente de riqueza para el Congo y no un lazo más que oprima su pueblo. Algunas ONG denuncian esta escandalosa situación y pretenden que las agencias internacionales sancionen en las empresas que participan en el saqueo del país.
El coltan proveniente de zonas en conflicto tendría que ser eliminado de la cadena de producción para intentar acabar con el caos que reina en el país. Los señores de la guerra dejarían de obtener financiación para comprar armamento y se abriría una puerta de esperanza para el Congo.

Now when coltan, indispensable for the manufacture of mobile telephones as for the ballistic missiles, it is scarce in Australia, Brazil and Thailand, multinational companies have established a policy of rapine to obtain it in the trowed Republic Democratic of Congo. In these interests and not in the ethnic diversities the conflicts that bleed the region are centered.
It is not very known, but already it’s indispensable. With him the mobile telephones batteries sustain more time its load. It is necessary for the best operation of electronic devices, ballistic missiles or video games. For him, Sony did not have more remedy than the launch of the Play -Station 2 retarding. The coltan, also known like Columbus - tantalum, facilitates our life. Not so much of the Congolese.
Since years ago the coltan started to be scarce in Australia, Brazil and Thailand. The great increase of the demand, owed to a large extent in the boom of the mobile telephones, to stimulate the illegal trade of this mineral in the central Africa.
For many countries of this zone, the devaluation of the traditional mining products and the desertification of the fields, provoked a revalorization of this alternative sector. In the Republic Democratic of Congo (RDC) 80% of this esteemed mineral is found. In 10 last years, big multinationals, like Nokia, Ericsonn,Siemens, Sony, Bayer, Intel, Hitachi or IBM, they contend 'for the treasure' through autochthonous allies.
Today Rwanda, Uganda and Burundi, backed up by the United States and solved by credits, of the FMI and the World-Wide Bank, they face the RDC in a devastating war: four million civil victims, more of two million moved ones and half a million of refugees.
The large enterprises fund at the military forces on two fronts, which under the excuse of interethnic conflicts, keep a war real for the control of the rich mines of the Congo. More than 20.000 persons work every day. The workers more coveted, for being cheapest labor and easy to silence, are the thousands of children who abandon the school for penetrating with facility into the mines at ground level.
Mine will also prisoners to which they reduce the sentence, refugees, farmers and ranchers, who can no longer feed their families. Far Away from their communities for a long time, dazzled by the $ 10 paid per kilo of ore, after trading at 300. The problem is that not all return.
The coltan can be a source of wealth for the Congo and not a bow more that it oppresses their people. Some ONG denounce this scandalous situation and they intend the international agencies to sanction in the companies that participate in the pillage of the country.
The coltan coming from zones in conflict should be eliminated from the production line for attempting to end with the chaos that reigns in the country. The men of the war would stop obtaining funding for buying armament and a door of hope would be opened for the Congo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors