Breu Introducció a la Informàtica:
El nom i propòsit del curs és “Auxiliar en manteniment i muntatge d’equips informàtics”; el que es pretén és que feu una primera pressa de contacte amb el món de la informàtica i, de passada, en el de la informació i tractament d’aquesta.
La Informació és pot emmagatzemar, col·leccionar i reproduir; la informàtica és refereix al processament automàtic de la informació per tal de que ens sigui útil.
Definició de informàtica: és la part de la tècnica que tracta sobre els procediments del tractament automàtic de la informació, dels equips necessaris pel tractament i els mitjans de emmagatzemament i comunicació necessaris.
Dades e informació: en la vida quotidiana, els termes dades i informació s’utilitzen indistintament, però en informàtica es convenient diferenciar-los. Així tenim que una dada es un caràcter o conjunt de caràcters que composen una informació elemental, codificada en un cert llenguatge i llesta per ser introduïda i processada a un ordinador. D’altre banda, la informació es la reunió de dades que faciliten el coneixement.
Processament de dades: per obtenir una informació a partir d´unes dades inicials, es segueix el Procés de Dades, que es basa en el següent esquema:
Sistema binari: per que els ordinadors puguin manipular dades, aquestes han d’estar codificades. Totes les dades utilitzades per un ordinador tenen una característica comú: només s’utilitzen zeros i uns. Això es degut a que tots els dispositius d’un ordinador treballen amb dos únics estats: encès o apagat. L´ estat encès es representa per un 1, i l´ apagat per un 0. Aquest sistema numèric, basat en la utilització de zeros i uns, s’ anomena sistema binari.
A l’ unitat mínima d’informació s´ anomena bit. Així tenim que amb un bit podem representar 2 estats (0,1), amb dos bits 4 estats (00,01,10,11), amb 3 bits 8 estats (000,001,010,011,100,101,110,111) i així successivament, sempre es compleix que amb n bits, podem representar 2 elevat a n estats.
Si calculem el nombre de lletres minúscules, majúscules, nombres, signes matemàtics i de puntuació..., i els sumem, s’aprecia que surt una quantitat superior a 150 símbols. Quants bits es necessitaran per poder representar-los tots?.
Si apliquem la regla anterior, veiem que amb 7 bits, podem representar 2 elevat a 7 estats: 128 estats, per tant no basten, així amb 8 bits podem representar 2 elevat a 8 estats: 256 estats, i comprovem que, en aquest cas, si que basten per poder representar tots els símbols.
Així tenim que, per representar un caràcter, s’utilitzen 8 bits. A aquest conjunt de bits s’anomena Byte. Cada caràcter té un byte assignat, seguint l’ estàndard utilitzat per tots els ordinadors i conegut com codi ASCII.
Exemples:
A - 01000001
A - 01000001
a - 01100001
) - 00101000
( - 00101001
Arquitectura d’ordinadors.
Els ordinadors son màquines i, com a tal, estan constituïdes per elements físics. Aquests components no constitueixen per si mateixos un ordinador, sinó que necessiten instruccions que els facin funcionar.
Es denomina Programari (Software) al conjunt d´ instruccions que dirigeixen els distints components de l´ ordinador. El software s’ encarrega de dir a la maquinària quines feines ha de realitzar. Maquinari (Hardware) es el conjunt de dispositius físics que integren un ordinador, CPU, monitor, teclat, ratolí, impressora, …
- CPU (unitat central de processos): Processa les dades.
- La memòria: Guarda la informació (dades i instruccions).
- Els perifèrics d´ entrada i sortida: permeten l´ intercanvi de dades o informació amb l´ exterior, així com el seu emmagatzemat.
Tots aquests dispositius estan connectats mitjançant els bussos. El primer que ens crida l´ atenció quan obrim un ordinador és la placa base, on hi trobem tots els demés components connectats a unes ranures anomenades d´ expansió o slots.
El microprocessador es l’autèntic cervell de l’ordinador, ja que es l’encarregat de realitzar totes les operacions de processament de dades i de controlar el funcionament de tots els dispositius.
Esta format per:
La unitat aritmètic-lògica (ALU): és la part responsable de realitzar totes les operacions aritmètiques (suma, resta, multiplicació, divisió, ...) i lògiques (comparació, ordenació, ...) necessàries pel funcionament de la computadora.
La unitat de Control (UC): es la part encarregada de dirigir i controlar
tots els processos.
La memòria es un altre dels principals components de l’ordinador. La seva funció consisteix en emmagatzemar les instruccions i les dades durant l’execució dels programes. Segons el seu comportament, es pot distingir en dos tipus de memòries:
Memòria RAM: és el lloc on s’emmagatzemen les instruccions dels programes que s’estan executant i de les dades que s’estan manejant. Les seves característiques
principals són:
- Memòria d’accés aleatori: se pot anar directament a una determinada posició de memòria sense passar per les anteriors.
- Volàtil: quan s’apaga l’ordinador s’esborra tot el seu contingut.
- Es de lectura i escriptura.
Memòria ROM-BIOS: es una memòria permanent, no s’esborra quan apaguem l’ordinador. La memòria ROM només es de lectura, no se pot escriure en ella. Les instruccions que conte han estat emmagatzemades pel fabricant. Conte instruccions bàsiques pel funcionament de l’ordinador i per les operacions d’entrada i sortida. La BIOS és imprescindible per l´ inici de l’ordinador, ja que conte instruccions per realitzar l´ anàlisis inicial de l’ordinador.
Ports de Comunicació.
Tots els perifèrics exteriors a l´ ordinador es connecten mitjançant uns connectors especials, situats a la part posterior de l’ordinador, denominats ports de comunicació:
Hi ha 3 tipus de ports comuns a tots els ordinadors, que normalment s’utilitzen pels perifèrics més habituals:
- Ports sèrie: transfereixen l’ informació de manera lenta, per aquest motiu s’utilitzen per connectar dispositius que no necessiten transferir molta informació. Es coneixen com COM1, COM2,...
- Ports paral·lel: permeten transferir una major quantitat d’informació al mateix temps. Normalment es connecten les impressores. S´ anomenen com LPT1, LPT2,...
- Ports USB: ports sèrie de gran velocitat. L’idea és que aquest nou port es converteixi en un estàndard per tots els perifèrics, desplaçant als ports tradicionals.
Perifèrics:
Tots els accessoris que permeten la comunicació de l´ usuari amb la CPU i viceversa es denominen perifèrics. Els diferents tipus de perifèrics que podem trobar són:
Perifèrics d’entrada: els perifèrics d’entrada permeten introduir informació a l’ordinador des de l’exterior.
Exemple: Teclat.
Perifèrics de sortida: els perifèrics de sortida permeten treure informació processada per l´ ordinador.
Exemple: l´ impressora.
Perifèrics d´ entrada/sortida: Permeten treure i ficar informació a l’ ordinador.
Exemple: mòdem.
INFORMATICA BASICA
View more presentations from ernesto .
L'ORDINADOR
SUPERORDINADORS
LES CONSOLES
SEGURETAT EN INFORMÀTICA
MUNTATGE D'UN ORDINADOR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada